Estic totalment esverat. No paro d’escoltar de gent que em semblava sensata, que a Reagrupament no ha passat res, que lo de la regeneració democràtica no importa, que no és objectiu, que és pot prescindir. Que lo important és el projecte. Que hem de passar pagina. Que Carretero ha fet una jugada mestra.
Joan, per fer un judici, cal tenir totes les informacions i no només per una banda dels afectats. Però també cal tenir prou serenitat abans d'engegar-ho tot a pastar fang. Pel que fa a la regeneració democrática hi ha cosa que jo tinc sempre present, no es pot acusar a ningú del que suposament farà. Només es pot basar pels fets.
Els arguments que esgrimeixen gent propera als afectats i fins i tot, alguns dels mateixos afectats, per judificar la seva postura, es que en Carretero tot aixo ho feia per uns suposats affers de fandilles o d'un suposat pacte amb en Laporta... en fi, sempre suposats mai fets.
Només volia remarcar aquests punt.
Els altres, si vols, t'ho explico en privat, perquè de carnasa als taurons ja els hem donat prou. I ho dic per tots costats implicats.
Et recordo que jo també era reagrupat i algunes de les coses de les que s'està parlant no me les han explicat pas. Les he vist amb els meus propis ulls.
T'asseguro que totes les meves reflexions es sustenten en "fets". A més, tu que parles d'arguments. Encara no he sentit cap argument més enllà de una suposada "desllealtat" que justifiqui l'acció de Carretero. Cap argument sòlid que justifiqui la necessitat de que una majoria dimiteix en front a una minoria. Un fet insolit.
El que ho ha engegat tot a pastar fang ha estat en Carretero. Quan abans ho assumiu, abans ens podrem possar a treballar per arreglar-ho.
"El moviment RCAT havia esdevingut un dels fenomens més il.lusionats en molts anys. Tenia l'aparença d'una altra manera de fer política, era descaradament independentista, i era antitripartit. Amb aquests principis el fenòmen Reagrupament havia esdevingut no solament una referència política per als seus seguidors i simpatitzants,sinó, i encara més destacable, esdevenir un revulsiu per a tota la classe política. I aquesta era la clau. Era un fenòmen agradable, suggerent i necessari més enllà de la seves sigles. La confiança era poder trasllador la trampera reagrupada al "sistema". Persones que mai votarien a RCAT l'observaven com a "fenòmen necessari". Aquest era el tema.
L'espectable dels darrers dies trenca, brutal i sagnant , l'esperança col.lectiva, no només dels seus membres. Passi el que passi, RCAT ja ha esdevingut un partit més, previsible, acomodat, dòcil i homologable a la resta."
4 comentaris:
genial, Joan!!!
dissortadament, tristament, aquest post és genial!!!
Joan,
per fer un judici, cal tenir totes les informacions i no només per una banda dels afectats. Però també cal tenir prou serenitat abans d'engegar-ho tot a pastar fang.
Pel que fa a la regeneració democrática hi ha cosa que jo tinc sempre present, no es pot acusar a ningú del que suposament farà. Només es pot basar pels fets.
Els arguments que esgrimeixen gent propera als afectats i fins i tot, alguns dels mateixos afectats, per judificar la seva postura, es que en Carretero tot aixo ho feia per uns suposats affers de fandilles o d'un suposat pacte amb en Laporta... en fi, sempre suposats mai fets.
Només volia remarcar aquests punt.
Els altres, si vols, t'ho explico en privat, perquè de carnasa als taurons ja els hem donat prou. I ho dic per tots costats implicats.
Joan, m'has fet esborronar. Impossible dir més veritats amb tan poques paraules. Moltes gràcies per la brillantor i el sentit comú.
Manel, si us plau, deixa de fer el ridicul.
Et recordo que jo també era reagrupat i algunes de les coses de les que s'està parlant no me les han explicat pas. Les he vist amb els meus propis ulls.
T'asseguro que totes les meves reflexions es sustenten en "fets". A més, tu que parles d'arguments. Encara no he sentit cap argument més enllà de una suposada "desllealtat" que justifiqui l'acció de Carretero. Cap argument sòlid que justifiqui la necessitat de que una majoria dimiteix en front a una minoria. Un fet insolit.
El que ho ha engegat tot a pastar fang ha estat en Carretero. Quan abans ho assumiu, abans ens podrem possar a treballar per arreglar-ho.
Publica un comentari a l'entrada