dimecres, 3 de febrer del 2010

Invasion of the Body Snatchers



Estic totalment esverat. No paro d’escoltar de gent que em semblava sensata, que a Reagrupament no ha passat res, que lo de la regeneració democràtica no importa, que no és objectiu, que és pot prescindir. Que lo important és el projecte. Que hem de passar pagina. Que Carretero ha fet una jugada mestra.

Que els està passant?

Tu quoque, Arnera, fili mi.

Tinc por de sortir al carrer. Tinc por d’ acabar sent un d’ells.

4 comentaris:

Dies de fúria ha dit...

genial, Joan!!!
dissortadament, tristament, aquest post és genial!!!

Manel des de l'Exili ha dit...

Joan,
per fer un judici, cal tenir totes les informacions i no només per una banda dels afectats. Però també cal tenir prou serenitat abans d'engegar-ho tot a pastar fang.
Pel que fa a la regeneració democrática hi ha cosa que jo tinc sempre present, no es pot acusar a ningú del que suposament farà. Només es pot basar pels fets.

Els arguments que esgrimeixen gent propera als afectats i fins i tot, alguns dels mateixos afectats, per judificar la seva postura, es que en Carretero tot aixo ho feia per uns suposats affers de fandilles o d'un suposat pacte amb en Laporta... en fi, sempre suposats mai fets.

Només volia remarcar aquests punt.

Els altres, si vols, t'ho explico en privat, perquè de carnasa als taurons ja els hem donat prou. I ho dic per tots costats implicats.

Albert Pereira ha dit...

Joan, m'has fet esborronar. Impossible dir més veritats amb tan poques paraules. Moltes gràcies per la brillantor i el sentit comú.

Joan ha dit...

Manel, si us plau, deixa de fer el ridicul.

Et recordo que jo també era reagrupat i algunes de les coses de les que s'està parlant no me les han explicat pas. Les he vist amb els meus propis ulls.

T'asseguro que totes les meves reflexions es sustenten en "fets". A més, tu que parles d'arguments. Encara no he sentit cap argument més enllà de una suposada "desllealtat" que justifiqui l'acció de Carretero. Cap argument sòlid que justifiqui la necessitat de que una majoria dimiteix en front a una minoria. Un fet insolit.

El que ho ha engegat tot a pastar fang ha estat en Carretero. Quan abans ho assumiu, abans ens podrem possar a treballar per arreglar-ho.