Aquest cap de setmana he conegut a una persona excepcional. Una persona que a l’any 1964 se li va obrir una fitxa policial per “distribuir propaganda de la revista infantil Cavall fort”. Una persona “conceptuada com a separatista”. Una persona que a l’any en que, segons la meva mare, jo només era un pensament de Deu, ja feia pintades amb quitrà reivindicant la llibertat per Catalunya. Una persona que ha sabut inculcar als seus fill l’amor a la seva pàtria.
La veritat és que l’experiència d’aquest cap de setmana m’ha fet reflexionar. Desprès de que tanta gent hagi fet sacrificis per la llibertat de Catalunya, els que venim darrera no tenim dret a retirar-nos. No podem davant d’un simple contratemps, fer-nos enrera i apostar pel “mal menor”.
Hem de seguir lluitant per la llibertat de Catalunya i per sobre de tot hem de seguir lluitant per la regeneració democràtica. Ara més que mai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Joan, a mi també m'està fent reflexionar el cap de setmana.
Segurament els que ara ens toca ser actors principals, no podem apartar-nos tant fàcilment del primer pla.
Hi donarem alguna volta més a tot plegat, espero poder compartir-ho amb tu.
De moment, celebrar l'encert del dissabte, amb uns anfitrions dignes dels més alts valors que defensem.
Una abraçada!
Benvolgut Joan
Permeta'm que em senti interpelat familiarment. Al "susdit" li hem comentat el teu post i no hi cap d'alegria.
El plaer, realment, va ser nostre.
M'apunto a la necessitat de reflexió que requereix el País i el moviment independentista.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada