dimecres, 17 de febrer del 2010

El comentari censurat

El dia 17 de febrer a les 20:00 aproximadament vaig enviar el següent comentari a un article d’en Jordi Comas publicat a la web de Reagrupament i titulat “Espero que Reagrupament no es presenti”. Com que no l'han publicat, el reprodueixo a continuació.

No se si la finalitat d'aquest article és preparar el terreny per un "canvi de regles del joc".

El que volem (o volíem) que fos Reagrupament ja ho van debatre i aprovar mitjançant la ponència política.

El cas és que a l'assemblea constituent del passat 3 d’octubre va aprovar la ponència política i el punt 4.2.a diu textualment:

“L’associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, que compleixi les dos condicions següents:

- Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea General celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral.
- Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent”

i afegeix

“L’associació Reagrupament independentista serà l’instrument fonamental per a vertebrar la candidatura electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010”.

La ponència ho deixa molt clar.

No hi ha cap motiu objectiu per renegar d’un acord assumit per l’assemblea general de l’Associació (màxim òrgan de govern com a qualsevol associació) desprès d’un període en el que es van poder presentar esmenes i es va poder donar l’opinió.

Es va debatre i es va aprovar i tothom va quedar content i satisfet. Resulta molt estrany voler a aquestes alçades de la pel·lícula encetar debats com el que proposes en el teu article.

Reagrupament ha de ser un partit polític, perquè només els partits polítics es poden presentar a les eleccions. Discutir sobre això és una collonada. La clau era que Reagrupament havia de ser un partit polític diferent, no en la seva organització sinó en la seva essència. I al final, ha resultat ser un partit, o millor dit, tenir uns dirigents, com els altres.

La veritat és que no és una sorpresa per mi que aquest comentari no s’hagi publicat.

Lo realment sorprenent és que a les 21:24 (hora i mitja desprès de que envies el meu comentari i no fos publicat) aparegui un comentari de l’autor dient textualment “Vagi per endavant que entenc que hi hagi qui pensi que fóra millor una altra opció, no vull desacreditar ningú, però no em sembla que el que proposo sigui contradictori amb el que vam aprovar. Dit això jo no sóc partidari de sacralitzar els documents per a mi (altra vegada parlo a títol personal), ni per aquest tema ni per cap altre. N'hi hauria prou amb que el dia 21, o quan sigui, votéssim en plenari qualsevol rectificació o aclariment al que vam aprovar el 3 d'octubre.

“No hase falta decir nada más”

5 comentaris:

El Campaner de Maians ha dit...

..doncs això, digne de les grans democràcies múndials tipus venezuela, corea del nord, cuba, iran..déu meu, déu meu, per què ens heu abandonat?..m'os veiem dissabte.

Unknown ha dit...

Això ja embla un partit "seriós". Amb aquestes arts li veig una brillant futur!!!

Anònim ha dit...

Hola Joan,
 
Volia fer-te alguns aclariments.
 
En primer lloc dir-te que jo no he censurat cap comentari. Per bé que sóc una de les persones que de tant en tant posa continguts a la web de Reagrupament, no faig de moderador.
Vaig escriure el meu comentari, fent al·lusió a la ponència, bàsicament per respondre a un comentari del Cristóbal Treviño, una mica més amunt del meu, que deia que el que jo proposava era totalment incompatible amb la ponència aprovada (i que no el van censurar, per cert).
 
Els qui moderen ho fan amb un afany positiu. I censuren, bàsicament perquè es reben molts comentaris insultants. No sé si hi ha cap altra web de cap projecte polític on es pugui opinar anònimament amb tanta llibertat, jo diria que no. El teu comentari no es va incloure, jo suposo que més que per mala fe, per accident. Perquè com et deia crec que dius el mateix que el Cristóbal Treviño que t’esmentava abans.
 
Dit això, dir-te que tens tota la raó, a pesar que jo crec que la ponència és ambigua respecte a si la candidatura ha de sorgir de reagrupament, o reagrupament ha de donar suport a una candidatura, és veritat que es decanta més per la primera opció, fins i tot parla de detalls del sistema d’elecció de candidats.
 
També tens raó quan dius que això ja va ser proposat, debatut, esmenat i ratificat pels associats.
 
Dit això, jo crec que tot plegat pot ser objecte de discussió. Precisament en l’article exposo els motius que (PERSONALMENT) em porten a reconsiderar el que ens havíem proposat. Que no arribem a tot el que voldríem representar, que no recollim totes les adhesions per dalt i per baix a que podríem aspirar, que no podem seguir sent una associació i fer aquest pas (segurament caldria ser un partit pur i dur com tu proposes) i que el que volem fer -escollir llistes tancades per primàries en assemblea- no ho ha fet ningú. Que jo sàpiga. Les primàries serveixen per escollir caps de llista.
 
Si vols t’afegeixo tres arguments més, que no vaig mencionar a l’article, però que suposo que com que ets un tipus intel·ligent, ja intueixes: crec que ara mateix no ens en sortiríem, crec que o canviem de plantejament, o ens veurem barallant-nos per un mateix espai amb una candidatura molt potent de les característiques que apunto, i en darrer terme: no tenim diners per fer una campanya com la que necessitem.
 
Dit això, el 3 d’octubre vam decidir el que vam decidir, cosa que em mereix molt respecte. Jo mateix ho veia claríssim, no el 3 d’octubre, sinó fa tan sols un mes. Ara no ho veig gens clar. Podria pensar que tan li fot perquè això ja està votat i el que està votat és sagrat. O bé que som a temps de discutir-ho i si cal tornar a votar per decidir una altra cosa. Potser m’equivoco, o potser el que proposo és el més assenyat, és opinable.
 
Ja per acabar, no confonguis les meves opinions per les de Reagrupament. Jo no sóc membre de la junta, ni parlo per la junta. Si creus que els meus posicionaments són quelcom similar a una consigna oficial fixa’t en les tres hores que va durar l’article a la capçalera a pesar de l’alt nombre de visites i l’interessant debat que jo crec que suscita.
 
Bé, només volia fer-te aquests aclariments i dir-te que no has de veure cap mà fosca, ni cap conspiració, ni cap voluntat d’imposar res, ni res de res de tot això en el que jo escric ni en la c4ensura del teu comentari. I que jo crec que si que cal dir més coses, sempre. Civilitzadament i sense acusar-nos infundadament els uns als altres de res.
 
Salut i país,  
 
 
Jcr 
 
 
 
 

Joan ha dit...

Be, benvolgut Jordi Comas, em primer lloc, gràcies per les teves explicacions. No vaig llegir el comentari de Cristobal Trevinyo i vaig pensar que la teva resposta era al meu missatge. De tota manera, tot i que el meu comentari anava "una mica més enllà" que el de Cristobal, en cap cas penso que fos irrespetuos i a més anaba signat. No trobo bé que es censurès.

En fi, no vull entrar a discutir més el tema perquè al cap i a la fi, jo ja m’he donat de baixa de Reagrupament i tampoc és qüestió que ara ens engresquem un altre cop en discussions que no portaran en lloc.

De tota manera, vull afegir que penso que Reagrupament era un moviment amb molta força. I que els esdeveniments de fa unes setmanes l’han afeblit. Amb això el que vull dir és que abans de que passés el que va passar, Reagrupament podria “negociar” des de la posició de força que li atorgava la gent (3300 associats en un mes) davant de la candidatura que representava Laporta. Ara en canvi, s’intueix que tota la força la te Laporta i per tant Reagrupament acabarà sent el que Laporta vulgui que sigui. I de tot això, no en tenen la culpa el quatre que no van dimitir, per molts errors que cometessin o “ambicions personals” que tinguessin.

I molta gent aquells dies no ho vau saber veure. I molta gent no va saber veure que Carretero la vessava i que lo important no era salvar el cul de Carretero, sinó salvar l’associació o el moviment. Que era el que importava.

I a mi em consta que tu vas ser dels que es va posicionar molt clarament donant suport a la cagada que havia comès en Carretero, i ho se perquè vaig rebre un correu teu amb un clar missatge de revolta contra els quatre que havien quedat a la junta.

Ara Reagrupament només és Carretero o si teniu sort serà el que sigui Laporta. Però ja no és un moviment fort de persones. Ara és tant fort o tant feble com ho puguin ser Laporta o Carretero.


Cordialment

Joan

Albert Pereira ha dit...

Jordi,

Penso que, en el teu comentari, no t'hagués costat gens rebutjar la censura del comentari del Joan, o fins i tot dir que intentaries que fos publicat. Això que no ha estat publicat "per accident" no és creïble. Des del lamentable episodi del 30 de gener, a la web es censuren sistemàticament els comentaris crítics, i no només els insultants, que em semblaria bé (tot i que, durant les 48 hores que va durar la dimissió de la majoria de la Junta, al web s'hi van penjar lliurement desenes de comentaris insultants contra els que encara no havíem dimitit, i encara hi ha gent que parla de cop d'estat!). S'han censurat un bon nombre de comentaris crítics educadíssims, i a més signats amb nom i cognoms per reagrupats al corrent de pagament de les seves quotes. Em consta amb tota certesa, i em costa de creure que no et consti també a tu.

Demanes, en l'incís final del teu comentari, diàleg i contrast d'opinions, però, ja ho veus, amb el Joan hi has hagut de venir a dialogar al seu bloc personal, perquè a la web d'RCat no s'hi ha pogut expressar. No et crida a reflexionar, tot plegat, company?