Ara que s’ha posat de moda la invenció de conceptes, voldria promoure’n un de nou: L’INDEVEDETISME.
Si algun dia volem que triomfi l’independentisme, primer i com a condició “sine qua non” ha de triomfar l’indevedetisme. Deslliurar-nos de les "vedets" que proliferen al sistema politica català.
Els esdeveniments d’aquesta setmana a Reagrupament son l’últim exemple (de molts) de com el “vedetisme” és un obstacle per aconseguir l’objectiu nacional que no es altre que la llibertat de Catalunya. Líders amb vocació de messies que d’una manera maldestra confonen els seus objectius i la finalitat de la seva existència i malgasten energies en accions inútils i fins i tot contraproduents.
No estic en contra de l’existència dels lideratges forts. No feu aquesta (interessada) malinterpretació. Al contrari. Necessitem de líders, de personalitats fortes, capaces de copsar la voluntat de la majoria i de canalitzar la seva força. Però aquesta força, aquesta immensa força que dona la confiança de l’assemblea, no s’ha d’utilitzar amb coses tan banals com (per exemple) la d’expulsar de l’organització “sectors crítics”. O no és absurd l’esforç que s’ha esmerçat i el descrèdit que s’ha aconseguit només per fer fora de la junta “quatre desgraciats” que només feien que (suposadament) “incordiar” a les reunions?
Hi ha moltes veus que aprofitant-se de fets com el d’aquesta setmana o com els que han esdevingut aquests anys a Esquerra malden contra l’assemblearisme desacreditant-lo com a sistema vàlid. Però no és l’assemblearisme el que ha espatllat Reagrupament i el que va espatllar en el seu dia Esquerra, sinó el mal us que en fan els liders sorgits d’aquest sistema, que un cop entronitzats per la majoria, es creuen amb el dret de fer i desfer sense seguir escoltant. Sense saber interpretar el que vol la majoria. Al final acaben inevitablement espatllant-ho tot.
Jo encara crec amb l’assemblearisme, però desgraciadament aquest sistema no és un sistema “resistent a l’individu”. El dia que l’assemblearisme entronitzi un individu com cal. Aquell dia serà el de la victòria. I Carretero, desgraciadament, no és aquest individu.
P.D.: Vull dir que la invenció del terme “indevedetisme” no és meva sinó del meu germà Pep. Jo només he fet el “desenvolupament ideològic” posterior.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Joan
--------
Cada dia que passa, els fets et posaran més dificil justificar que vas errar, en precipitar-te a posicionar-te cegament cap un bàndol.
Perquè aquest post d'avui, es increible.
Mare meva!
En Carretero a muntat tot aquest xou de Reagrupament només per ser la vedet principal de l'independentisme!!!
Ah, jo hi posaria que la resta dels 13 de la Junta, són les vedets que l'acompanyen.
Seguin així, jo faria l'assamblea del 21 al Molino!
Cal bon humor, però no tant!!
Salut i Independència!!
Endavant les Atxes!!
Manel, el que fa el ridícul amb els seus comentaris per tots els racons de la xarxa ets tu. Carretero ha tirat per la borda en dos dies tot el capital polític que havia acumulat. Purgues de dissidents que havien demostrat a bastament la seva competència, dimissions d'anada i tornada, mentides com una casa de pagès ("no s'havia plantejat cap proposta pel que fa al sistema de primàries"), insults grollers als purgats, acusacions d'"interessos personals" mai demostrades, nepotisme...La credibilitat d'aquest home s'ha ensorrat, més enllà dels quatre fanàtics que aneu escampant bestieses per la xarxa.
Manel,
Que et quedi clar.
El meu bandol, el meu unic bandol és Catalunya. CATALUNYA!
Perquè si comencem a parlar de cecs, pot ser jo de vegades he patit de cataractes a l'hora de fer els meus analisis polítics. Però a tu, directament t'han arrancat els ulls.
Deixa de fer el ridicul.
Reagrupament, despres de la subnormalada del cap de setmana passat esta, literalment, 'mort'. Nomes el Laportisme pot ressuscitar, i encara, aquest ultracos.
Per cert, proposo que alg´´u que tingui traça crei un banner ('Jo ja m'he desagrupat. I tu? Encara no ho has fet?)
Manel,
Els fets del cap de setmana passat són un SNAFU gros com la campana de la seu. SNAFU són les sigles en anglès de Situation Normal, All Fucked Up que podríem traduir, molt lliurement per: Tot va bé, estem amb merda fins al coll.
I els teus comentaris, i altres que he vist, són un exemple de llibre del Principi SNAFU: aquest principi afirma que una veritable comunicació només és possible entre iguals, atès que els inferiors són recompensats molt més sovint per dir mentides agradoses que per dir la veritat.
Un corol·lari d'aquest principi és que les jerarquies autoritàries sempre acaben cagant-la. L'efecte del principi SNAFU és la progressiva desconnexió de la realitat per part dels poderosos.
Vés a http://catb.org/~esr/jargon/html/S/SNAFU-principle.html i potser aprendràs alguna cosa.
Sebastià
Pot ser vedette s'escriu així, amb dos "t". "Pulutan" s'hauria de dir indevedettisme.
Després de llegitr el comunicat de la Junta Directiva d'avui, veig que Carretero segueix amb el despotisme:
No es dóna entrada de manera automàtica a 4 nous membres a la Junta (els següents més votats a la llista). Què tenim por a introduïr més veus?
No es parla de res de les eleccions a responsables de vegueries, que haurien d'afegir 132membres més a la Junta.És més a la reunió amb els Coordinadors, Carretero va dir que no es farien fins després de les primàries, quan els Estatuts marquen un màxim de tres mesos des del 3 d'octubre.
Això és la Regeneració Democràtica? I ara amb què sortiràs Manel Bargalló?(fanàtic intoxicador)
volia dir 12 membres més, i no pas 132
Has de saber que en moments com aquest prefereixo no dir res...però continuo llegint el teu bloc, com sempre.
Res més.
Ei, al final resultarà que un no pot donar la seva opinió en aquest bloc.
A veure, jo no he insultat a ningú i responc el que penso. Durant més de 3 anys al meu bloc, no he donat mai cap motiu perquè algú pugi pensar que he seguit els dictats de cap líder. Ans el contrari, m’he enemistat amb més d’un per dir les coses clares i sense embuts. Ho he dit al meu bloc i també ho he dit a la cara, davant de 3.000 militants.
Segueixo pensant Joan, com pots creure cegament tot aquest munt de difamacions i suposicions que deixen anar els afectats amb la decisió del Carretero i dels 12 membres de la Junta, de demanar-los que dimitissin?. Com és que us estripeu els vestits criticant a dojo al Carretero, sense abans anar a preguntar al mateix Carretero perquè ha actuat d’aquesta manera?
Em fotria molta pena, veure com estripeu el carnet, mentre que els afectats al final no ho fan. L’Emili Valdero ja ha dit que no ho farà i estar disposat a seguir pencant de valent, fent presentacions i donant tot el seu suport al Carretero. Si es confirma la seva postura, jo ho trobo collonut, admirable i té tot el meu suport.
Per acabar, la meva crítica irònica al teu article, era perquè puc entendre que la gestió de la crisi no ha estat gens bona, puc estar plenament d'acord, però això mirar de trobar explicacions tant estrambòtiques com la que has fet en aquest article, per justificar que en Carretero de cop i volta, ha deixat de ser el líder idolatrat, honest, recte i honrat a ser un miserable, dèspota que posar tot en joc per afavorir els seus interessos personals, i que això és degut a què és una vedet, és per mi ridícul.
Ah, com diu en Josep de l’Empordà, jo sempre et segueixo llegint perquè trobo les teves reflexions acostumen ha ser molt bones, malgrat les teves darreres, per això si no m’he agradada o trobo que no són afortunades, té les comento.
Cordialment
Manel
Manel,
Llegeix això
http://elsometentdemaians.blogspot.com/2010/02/manual-del-mal-politic-naufragi.html
Ep manel!! Espero que tal com em vas dir, m'enviaras un correu per explicar-me l'altre versió. De veritat que ho necessito.
Què en penses de la nota de premsa de Reagrupament (no val agafar la de Cal Reflex eh!!
Xavi, ostres, perdona m'havia oblidat de tu.
A veure aquest vespre a casa, t'ho envio. Però si tens skype podem parlar que és més fàcil (mba4639)
El mateix li dic al Joan.
Ara llegueixo el link que ,m'has enviat i et dic el que penso.
Joan,
renoi que llarc ,però finalment he escrit els meus contrarguments als 14 punts del Gaiter.
Ho he fet de la manera més correcte i educada. Això no vol dir que no hagi explicat el que jo crec, basant-me amb les meus coneixaments , experiències viscudes i del que he pogut esbrinar després de preguntat vaires persones.
Cordialment
Manel Bargalló
Publica un comentari a l'entrada