Ser d'esquerres

Ser d’esquerres és difícil, molt difícil. Perquè ser d’esquerres, i concretament, ser un governant d’esquerres implica treballar per la igualtat social. Significa fer polítiques que garanteixin realment el repartiment de la riquesa, però a la vegada garanteixin la generació de riquesa per repartir. Implica fer polítiques que evitin l’especulació i l’enriquiment desmesurat d’uns pocs a cosa dels treballadors. Però també implica fer polítiques d’incentivació de la responsabilitat, el sacrifici i l’enaltiment dels valors entre la classe treballadora.
Governar des de l’esquerra significa construir un sistema de protecció social que garanteixi pensions dignes i afavoreixi als més necessitats, però a la vegada aquest sistema ha de ser sostenible en el temps, sòlid i estable.
Per ser governant d’esquerres s’ha d’estar molt preparat, perquè els objectius que defensa l’esquerra son molt difícils d’assolir. Cal una preparació màxima i una determinació a enfrontar-se amb dificultats immenses.
El problema que tenim avui en dia és que els partits polítics i dirigents que s’autoanomenen d’esquerres son precisament tot el contrari. Zapatero, Saura, Montilla, Herrera, Carod, Puigcercos i tota la patuleia d’indocumentats que pul·lulen al seu voltant son uns aprofitats, uns ineptes i totalment irresponsables. Se’ls omple la boca de la paraula “esquerres” quan el que fan és només un reguitzell de polítiques populistes sense suc ni muc. La seva preparació professional i moral és nul·la. Tots aquests personatges el que fan és prostituir el concepte “esquerra” i enganyar a la gent que els confia el vot. És increïble el mal que estan produint.