Tot i que soc membre de Reagrupament i fins i tot tinc un càrrec territorial al Montsià, no tinc ni puta idea del que ha passat. De fet, en el fons em dona igual el que ha passat. Jo només veig el que tothom veu als mitjans de comunicació i al foros d’Internet. Veig les conseqüències.
Veig que tot plegat és una immensa merda. Una conspiració d’uns i altres i un passar-se pel folre una de les paraules més emprades: “dignitat”.
El lema de Reagrupament fins ahir era “Independencia i democracia”. Ara, la paraula “democràcia” ha perdut tot el seu sentit.
Jo em considero una persona més o menys normal, que intenta aplicar el sentit comú en tots els meus actes. Per pura estadística, de persones com jo en deuen haver la tira. Per tant, de persones com jo que ahir veien en Reagrupament i en la figura de Joan Carretero un referent i en canvi avui veiem les coses amb molt recel en deuen haver un bon grapat.
Pot ser la maniobra de Joan Carretero pot estar justificada i com avui ha dit a RAC1, s’estaven cometen els mateixos errors que en els partits tradicionals. Repeteixo que no ho se. Però la manera d’afrontar la solució no em sembla gens adequada.
El que se és que avui jo estic decebut i recelo del que ha passat. Per pura lògica, jo no dec ser l’únic en aquest petit país que pensa el mateix.
Deu haver algú que ahir no pensava votar a Reagrupament o a Carretero o a Laporta que avui pensi, desprès del que ha passat, que ho farà? A mi en fa l’efecte que si n’hi ha, en deuen ser molt pocs.
Per aconseguir una majoria al Parlament, hem de sumar. Hem de recuperar la confiança de tots els abstencionistes. Amb maniobres com la d’aquest cap de setmana no crec que s’aconsegueixi gaire èxit.
Clar que a lo millor estic equivocat, i el que la gent vol son messies omnipotents al que seguir sense dubtar. Si és així pot ser estem de sort i la independència està a tocar, o pot ser estem de mala sort i el desastre i la assimilació és imminent.
I dit això, crec que iniciaré un període de reflexió abans d’escriure nous articles al bloc. Perquè com diu l’Arnera a una resposta a un comentari meu: “...quasi que millor tampoc no ens posem tots a criticar i a bramar, perquè això només condueix a la discòrdia i a l'emprenyament general”.
Sembla que uns sembrem la discòrdia i els altres son uns bon minyons. En fi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Tens la meua més alta consideració. Sempre, fins i tot quant hem discrepat t'he considerat un patriota assenyat i així t'ho he dit diverses vegades.
El pensar i discernir ens fa essers lliures, el no fer-ho ens converteix en ramat.
I que jo sápiga, sempre fins ara, la llibertat i la democràcia han estat fora de tot dubte, han estat un "sine qua non" en el procés d'alliberament Nacional.
Efectivament Josep, aquest és el tema. La democràcia és una condició "sine qua non" i no pot ser mai moneda de canvi per aconseguir cap altre objectiu. No es pot sembrar la llavor de l'autoritarisme per molt controlat que semble estar perquè hi ha el perill que es descontroli. Per mi, Catalunya serà democràtica o no serà.
companys, quina meravella veure-us comfraternitzar!, ...malgrat els desmotivats episodis que estem vivint.
'desmotivants'
No hem de perdre la calma. El Carretero ha dit que no deixarà l'associació i el tema Laporta avança. Esperem que d'aquí uns mesos ho recordem com una simple anècdota.
Per a mi no és una simple anécdota. Si ara, quan no es té cap poder i s'ha de ser extremadament curòs per atreure els reticents, els indecisos, els contraris, s'actua d'una manera tan barroera, ara me'n vaig i ara torno, què pot passar si s'arriba a tenir una engruna de poder?
En Joan té tota la raó (i no ho dic perquè sigui el meu germà). Reagrupament tenia pràcticament assegurat el meu vot, però a dia d'avui el té perdut i veig molt difícil que el pugui recuperar.
Hi ha coses que fan molt mala olor... Si aquesta és la regeneració democràtica de RCAT estem ben fotuts:
- S'ha esborrat el contingut de la web de Reagrupament.
- La majoria fot fora als que pensen diferent.
- Els candidats seran escollits per la direcció.
Estem ben fotuts. Suposo que un altre germà que deixa de confiar en RCAT. Una merda.
No cal començar a tenir baixes tan d'hora. Deixem que això maduri, a veure com avancen els esdeveniments. Ara mateix no hi ha cap eina millor. És només qüestió de pulir-la.
Sí, Joan, els dolents som nosaltres. Jo no tinc ganes de continuar formant part d'un projecte que comença tan malament. Què passarà en el futur? Què deu pensar la gent normal que potser, potser, ens podria votar?
Publica un comentari a l'entrada